El meu projecte com a cas: Com es diuen els objectes de la classe en anglès?

Com es diuen els objectes de la classe en anglès?

Vocabulari d’anglès en una classe particular Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Una mestra particular d’anglès pretén que el seu alumne, Edi,  amb un ritme d’aprenentatge lent aprengui el vocabulari de d’unitat didàctica “School” amb ajuda de les TIC
Índex	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	3	Com a mestra de repàs
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Les fa servir a casa i a classe	---
Tipus d’escola	Classes particulars	L’alumne assisteix a un centre públic d’un poble gran. 1r Primària
Localització del centre	Casa de l’alumne. Zona residencial en un poble costaner	---
Connexió	Internet. Alta velocitat	---
Localització dels recursos tecnològics	Ordinador amb connexió a Internet	---
Situació sòcio - econòmica de l’alumne	Classe mitja - alta	---
Context de la història o cas
Nivell de l’alumne	1r curs	---
Àrea / unitat	Anglès	---
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Aprendre vocabulari	---
Nivell d’aprenentatge esperat	Recordar informació	---
Tipus d’activitat	Activitat de reforç amb flash cards i amb joc interactiu	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Internet	http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/132_English_for_Little_children/presentacion/presentacion.html
Raó per la qual la fa servir	Pareix un bon recurs per a nens amb dificultats d’aprenentatge	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Comprendre, memoritzar i utilitzar el vocabulari	---
Dificultats trobades		---
Ajuda / col·laboració emprada		---
Rol del professor	Mediador, proporcionar activitats estructurades i orientacions explícites.	Per a aprendre jugant
Rol de l’estudiant	Explorador, descobrir conceptes i relacions	---
Resultats
Observacions	L’alumne realitza l’activitat requerida
Avaluació de l’aprenentatge	Observació directa	---
Lliçó apresa pel professor	Amb un bon material TIC els alumnes poden aprendre jugant sense esforços i amb un grau molt elevat de motivació	---

Història complerta

Entrevistador: Conta’m un poc el que fas a casa del teu alumne.  Marta: Bé. El que tracte de fer amb Edi és que tingui un aprenentatge significatiu i funcional d’anglès. Vull dir que tot el que aprés està relacionat amb la seua vida diària. Com que sóc la seua mestra particular i els seus pares volen que el nen aprovi l’assignatura a l’escola, he de cenyir-me al treball de la seua mestra, però encara així, el que més m’interessa és que el que aprengui li siga d’utilitat no només per a aprovar sinó que també puga tindre una conversa, el dia de demà, en llengua anglesa. Entrevistador: Com treballes normalment amb ell? Marta: Doncs, mira, com que va a primer de primària, el treball és fonamentalment oral. El que fem sempre quan ens veiem és saludar-nos en anglès, així s’aprèn el llenguatge de cortesia i després juguem a alguna cosa per aprendre el vocabulari o li faig fitxes per a discriminar mitjançant colors. A voltes, ell em pregunta com es diu alguna cosa que té prop, aleshores, ens eixim un poc del que havíem programat i treballem sobre els seus interessos. Entrevistador: Què ha tingut d’especial aquest últim projecte que has fet? Marta:  Bé, la veritat és que el repte va ser introduir les noves tecnologies a la classe partint dels interessos de l’alumne. Com t’he dit abans, el que més treballo és la forma oral, encara que amb ‘flash cards’ li ensenyo el vocabulari escrit, el que fem són jocs de discriminació, principalment, però a l’unitat “school” vaig trobar en Internet un material molt interessant que va ser premiat pel Ministeri d’Educació i la veritat és que està molt bé. Entrevistador: I en què consisteix? Marta: Doncs els personatges són un caragol i una papallona (perfecte per al meu alumne perquè el seu animal preferit és el caragol) i per nivells estan separats els diferents temes, així en el tema de l’escola, comença presentat de forma oral els objectes més comuns; la mestra, la pissarra, la taula, el llibre, l’ordinador... I després hi ha una sèrie de jocs per a reforçar les paraules, com per exemple, colorejar amb l’ordinador Entrevistador: Està molt bé, així reforcen els colors i el vocabulari nou. Marta: Exactament, també hi ha un joc de buscar la parella, que fomenta la memòria, altre que diu un objecte i ha de clicar sobre la major quantitat possible d’eixe objecte per a guanyar punts,... Entrevistador: Sona divertit... Marta: Sí això és el millor de tot, que l’alumne es diverteix. Quan només treballava amb jocs, veia que Edi s’ho passava molt bé, però davant de l’ordinador és una passada. Entrevistador: Per què penses que és això? Marta: Crec que només el fet d’utilitzar l’ordinador li fa augmentar considerablement la motivació, però si a més és pera jugar, tant l’atenció com la motivació creixen de manera exponencial, pensa que no és el mateix, aprendre el vocabulari com ens l’han ensenyat a nosaltres, per exemple, amb llistes de paraules i utilitzant la repetició, que jugant a trobar un objecte o a colorejar-lo de manera interactiva. Entrevistador: No si, això està clar, l’aprenentatge de llengües ha canviat molt. Marta: Com l’aprenentatge en general Entrevistador: Seguint amb el tema d’abans (jeje, risses) està clar que has vist una millora en l’aprenentatge del nen, per tant veus que és un mètode que continuaràs utilitzant? Marta: La millora sobretot ha sigut en el ritme d’aprenentatge, Edi té un ritme d’aprenentatge lent, però no està associat a cap patologia, així que el tema de l’atenció i la motivació és essencial per a ell. I per suposat, que seguiré utilitzant aquests mètode, però no només amb aquest alumne, sinó en tots els demés. De fet ja he estat investigant altres pàgines on pots fer de manera totalment personalitzada jocs, fitxes, dominós, històries,... en fi, de tot. Entrevistador: Això està molt bé, però creus que està a l’abast de tothom? Marta: Doncs mira, crec que si perquè encara que no tothom té accés a Internet, si que tothom té accés a un biblioteca, per exemple, encara que el meu alumnat per norma general té un nivell econòmic mig-alt, per a la resta també es pot tindre a mà. La qüestió és conèixer el que podem trobar. N’hi ha molts foros, blogs, etc, de mestres on es comparteix la informació i on la gent conta les seues experiències amb la tecnologia a l’escola. Entrevistador: Creus que aquest tipus de projecte es pot utilitzar en una escola ordinària? Marta: Crec que sempre es pot adaptar a un aula d’informàtica, per què no? L’únic que es necessitaria són uns auriculars per a cada alumne i la connexió a Internet, clar. Entrevistador: Doncs moltes gràcies per contestar a les preguntes, la veritat és que jo també vull investigar sobre totes les coses que ofereix la tecnologia. Marta: Ah, quan vulgues, t’explico tot el que he aprés. Entrevistador: Dons ara mateix, jaja.